Por surcos y calles : movilización social e identidades en Galicia y País Vasco (1968 - 1980)
Lanero Táboas, Daniel

Madrid : Los Libros de Catarata, 2013
ISBN 9788483198445

Fa ja cert temps que la investigació històrica ha demostrat que, finalitzat el franquisme, la implantació d'un règim democràtic a Espanya va ser quelcom més que un pacte entre elits polítiques. Diversos sectors de la societat espanyola, amb la seva pressió 'des de baix', van tenir un paper determinant en l'obertura del sistema polític. Aquests col·lectius socials (dones, treballadors, estudiants i veïns) no van actuar sols en l'àmbit urbà. Aquest llibre estudia el Món rural del final del franquisme i la transició atenent a la intensa politització i les diverses manifestacions de Conflictivitat social que aquest va experimentar. Actors, moviments socials, discursos i pràctiques polítiques (noves i velles) interactuaren entre sí i es van relacionar al seu torn amb el procés de canvi estructural de l'Espanya rural de 1960 en endavant. L'obra s'endinsa també en la transformació de les imatges i els discrusos sobre el camperolat i la ruralitat durant aquest mateix període, en la seva capacitat per a sostenir identitats nacionals reinventades o en la seva funcionalitat política, i posa de manifest la necessitat d'estudiar (sota nous enfocaments) la relació entre món urbà i rural durant aquesta etapa.

Antinucleares y nacionalistas : conflictividad socioambiental en el País Vasco y la Galicia rurales de la Transición
Lanero Táboas, Daniel

Historia Contemporánea. (Bilbao. Núm 43 (2011) p. 749-778)

En aquest article s'aprofundeix en la interacció entre societat rural i organitzacions polítiques i sindicals nacionalistes a Galícia i al País Basc. Així, hom se centra en un tipus específic de conflictivitat (l'ambiental) i en la mobilització social sorgida al seu entorn. Com a cas d'estudi es prenen les lluites contra els projectes de les centrals nuclears al nord de Lugo (Regodela-Xove) i la costa basca (Deba i Lemóniz). Es tracta d'analitzar, entre altres coses, si les forces polítiques i Sindicats nacionalistes intentaren introduir-se políticament al Món rural amb un discurs ecologista a través d'aquest tipus de conflictes i, a partir d'aquí, discernir com es bastí socialment la protesta i com evolucionà el propi moviment social.

Movilización social en la Galicia rural del Tardofranquismo : 1960 - 1977 = Social mobilization in the rural Galicia during the late Francoism : 1960 - 1977
Cabana Iglesia, Ana

Historia agraria : Revista de agricultura e historia rural. (núm. 48 (2009) p. 111-132)
ISBN 11391472

A pesar que la historiografia espanyola s'ha preocupat preferentment per l'estudi de l'àmbit urbà durant el tardofranquisme, el món rural no ha romàs aliè al sorgiment dels moviments socials de contestació característics d'aquest període. En aquest article, Ana Cabana i Daniel Lanero analitzen les formes organitzades de conflictivitat que es van desenvolupar al camp gallec en les darreres dècades del franquisme i durant els primers anys de la transició a la democràcia, amb la finalitat d'enfrontar aquella realitat social amb el marc general de mobilització que altres treballs han descrit. Els conflictes en el camp gallec dels anys seixanta i setanta poden agrupar-se en tres grans corpus: els relacionats amb la política impositiva del govern, focalitzats en la negativa al pagament de la quota empresarial de la Seguretat Social Agrària; els vinculats a l'expropiació i usurpació forçosa de terres en els conflictes contra la construcció d'embassaments i les protestes per la devolució del "monte vecinal en mancomún"; i uns tercers referits a la política de preus agraris, protagonitzats per les demandes de millors preus per la llet i la carn vacuna. Cabana i Lanero se centren en aquest treball en els dos primers tipus de conflictes definits atesa la seva repercussió geogràfica i temporal.